dilluns, 7 de juny del 2010

SERRA DE LA FILOSA. COVES DE LES FINESTRES - BARRANC DEL PANTANET..

































































































































































































































































































































SERRA DE LA FILOSA.
FOTOS: Juny 2010.
DIFICULTAT: Mitjana - baixa.
En aquest cas, la part del terme d´Alfafara que anem a recórrer no és per la serra de Mariola, sinó l´extrem nord, una série de llomes d´escàs relleu que vessen cap al Pou Clar. La primera part discorre per la planura de la Valleta d´Agres, i quan ens endinsem per la muntanya, la pràctica totalitat del que anem a caminar va estar arrasat per l´incendi del 1994, tot i que les empremtes del foc ja van quedant sepultades per la creixent vegetació.
Eixim des del mateix nucli d´Alfafara. A l´entrar des de Bocairent, tan prompte passem el pont que salva un rierol, veurem un camí asfaltat que davalla a l´esquerra, amb la senyalització de les Coves de les Finestres. Baixarem per ell.
De seguida, a l´esquerra trobem un antic pont de pedra. Aquest era el camí vell de Bocairent. Però continuem pel camí asfaltat fins creuar-nos amb la via verda del Xitxarra, també asfaltada.
La seguim cap a la dreta, passant entre uns talussos. Una vegada a l´altre costat, ens ix un camí asfaltat a l´esquerra. L´agafarem, i continuarem entre sembrats, alguns fruiters, hortes i a l´esquerra, bancals repoblats amb pins pinyers que demanen ser escombrats, puix algunes branques ja seques els arriben a terra.
Quan ja topetem amb la serra, el camí asfaltat gira a l´esquerra. Ací portem aproximadament 20 minuts. Veiem una senda que puja recta. Però nosaltres anirem vorejant la falda de la serra per una superfície de roca nua, a la vora de la qual anirem trobant un caminet herbós pel que podrem seguir. A uns 10 minuts més arribem a l´ermita de Sant Antoni i de la Mare de Déu de la Llum. Es tracta d´una senzilla ermita ben ombrejada per pins. Darrere hi han unes escuradores, i en front, un preciós mas d´aspecte senyorívol apuntalat amb bigues. És una llàstima que un mas com aquest estiga en perill imminent de ruïna.
Ara girarem a l´esquerra darrere la lloma, per un camí planer i ample. A una banda i altra ens arriben a fer una mica d´ombra alguns pins supervivents al foc, mentres que una espessor de pins més jovenets i carrasques rebrotades necessiten ser aclarits per afavorir el seu creixement i evitar la facilitat de propagació d´un possible incendi posterior.
A uns 10 minuts de l´ermita, com diu una paleta de fusta, i després de passar un mas enderrocat i cobert d´heura, ix una senda a la dreta, que de seguida ens duu a la font de Carbonell, a l´ombra de dues carrasques grosses. La font té dues piles de pedra, i vessa a una bassa abandonada, tota envoltada d´oms i espinals. Pugem uns escalons i de seguida tornem al camí que portàvem, entre bancals. A uns 100 metres hi ha un altre mas. Continuem, passant per la dreta del mas, on veurem que per entrar al seu corral hi ha una porta amb un arc rudimentari d´època morisca. Tot el corral està assolat. Seguim entre bancals, i abans d´arribar al mas que veiem damunt d´un altet, trenquem a la dreta per una senda que davalla al barranc. Tota la vessant està coberta de pinatells i garriga densa. A mitjan baixada, el pendent es fa més fort.
Quan ja estem a tocar del rierol, a la dreta trobem les Coves de les Finestres. Una escaleta de fusta puja a l´entrador, i si ens endinsem, podrem accedir a algunes de les finestres. La filera superior no té entrada per ací, sembla que encara estava a mitjan fer. Davall hi ha una cova per la que podem entrar uns metres. Fins a les Coves de les Finestres portarem poc més d´una hora.
Creuem el riu pel mateix lloc que havíem vist al baixar, passant per damunt d´unes pedres. Ara caminarem per l´altra banda, per la vora de bancals erms, fins tornar a vora riu, i anirem aproximant-nos a la via Alcoi - Xàtiva. A uns 10 - 12 minuts de les Coves arribarem a un pont de ferro, envoltat d´oms. Si volem pegar un glop, passarem per davall del pont i de seguida endevinarem una fonteta mig oculta entre la bardissa: la font del Bancal Redó.
Tornant al camí per on anàvem, passem per la vora de dit bancal, i anirem baixant de nou cap al riu entre bancals de sembrat. Ara travessarem de nou el riu, i doblarem a l´esquerra, buscant la banda esquerra del barranc del Pantanet. Seguim pujant, i en un punt on el pendent comença a fer-se més dur, distingirem una sendeta mig perduda entre argelagues i romanins, que ens farà de mirador sobre el barranc, i una preciosa cascada amb toll. Era costum a Alfafara baixar el 18 de juliol a banyar-se a eixe toll, on les estrictes normes del règim feixista es deixaven una mica de banda. Ara, l´accés al toll està totalment barrat per la malesa, i les seues vores estan impracticables per la densitat dels esbarzers. Tornem a la senda i anem pujant fort fins a un pas entre les roques, picat en la penya. Una vegada superat, a la dreta hi ha un mirador de fusta, mig destrossat per algun desaprensiu que ha arribat ací amb motoserra. Des d´ací hi ha una espectacular vista de tot el barranc, amb el Toll Negre al fons i diverses cascades. Fins al mirador portem una hora i tres quarts.
Seguim per la senda, que en un principi ens allunya una mica del barranc, però al poc temps ens davalla fins l´altre costat de l´estret per una superfície amb vegetació més rala.
Una vegada al fons del barranc ens fiquem per un bosquet d´àlbers blancs, que guarden un toll secret amb un assut de pedra mig enderrocat. Es tracta del Toll de l´Assut. Si és estiu podem gaudir d´un bon bany. Un poc més avall hi ha una casa enderrocada, amb un balcó de ferro. A la part de darrere, la vessant de la serra dibuixa un seguit d´estrats inclinats, perfectament visibles per l´absència de vegetació. I des de la mateixa casa distingim un poc més avall una coveta. Ens hi acostem i descobrim que es tracta d´un molí picat totalment en roca viva. Dins conserva la mola, i damunt podem pujar al pou per on s´hi feia entrar l´aigua. A penes queden restes de la canal que hi vessava, aquesta venia des del Toll de l´Assut. Davall hi ha altre tollet allargat, anomenat el Toll de la Cacau, perquè era on l´aigua del molí era tornada al riu. En ell hi han peixos, alguna tortuga i colobres d´aigua. Portem ara dues hores i quart de caminada.
Tornem enrere fins al bosquet d´àlbers, i passem per dins d´ell, com per un túnel de vegetació. A l´eixida hi ha un camí asfaltat, que seguirem a l´esquerra. En vint minuts més estarem a Alfafara de nou.
El recorregut es pot completar en dues hores i tres quarts.














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada