Bé, haig de dir que no em vaig comprar el Silenci perquè intuïa que podia ser una mica el que diu el Sr. Dedéu, tot i que no crec tampoc sigui la novel·la tan dolenta. El que em sorprèn és la innocència del Sr. Dedéu quan critica al Jurat del premi Pla per haver atorgat el premi que du el nom de l'escriptor empordanès a "El Silenci". Hauria de saber el Sr. Dedéu que aquest mateix jurat va atorgar fa uns anys aquest premi a "L’últim Evangeli" curiosament d'un altre imparable, el Sr. Hèctor López Bofill, i li puc donar fe al Sr. Dedéu que l'Últim evangeli és dit curt i ras una novel·la pretensiosament fallida i infumable, de lo pitjor que he llegit en molt de temps, lo qual vol dir que potser és ja la norma del jurat del Pla de premiar novel·les dubtoses per no fer ombra a qui dona nom al premi. Ah! he inserit una fotografia del Sr. Dedéu per si algú el vol conèixer.
Ah! l'enllaç amb els poemes del Sr. Dedéu a la revista Reduccions.
-
.png "English"){kind=small}
22 Comentaris
No el coneixia però ara m'interessa. És que en aquest país no es poden tocar els patums?
ResponEliminaes veu que no. Es molesten, a banda que es la primera novelWla d'en Gaspàr Hernandez i potser s'ha excedit en la crítica. El meu llibreter de capçalera em va venir a dir el mateix però amb més finor.
ResponEliminaSaps el que em fa més ràbia de tot plegat? respecte al Gaspar Hernàndez res en realitat, perquè aquest "ha vist la llum" i ara va de "santón" i tota la pesca, i totes les senyores grans ara l'adoren i fa bé, que el "papanatisme" s'ha d'explotar. Però el que més em rebenta del món de la literatura actual és que sembla que cada dos dies neixi un nou Stendhal i es publiciti com a tal a escriptors dolents, mediocres, vulgars o, senzillament, normalets.
ResponEliminaTan costa d'entendre que "el que vale vale"? Ai, no, perdó que sinó no fem bullir l'olla :(
Si no vaig errat en gaspar Hernández és de Sant Esteve d'en Bas i conec sa mare. L'he escoltat a Catradio a l'estiu fent la suplencia a en Bassas i ja honera així tot místic i cerimoniós. Tampoc crec que la novel·la sigui tant dolenta com diu en Dedéu. Quan a Stendhal avui en dia tindria dificultats perm trobar qui li edités la seva obra. Em sembla que m'el compraré el Silenci aixì podre tenir la justa mesura de la novel·la.
ResponElimina:P cadascú llença els diners com vol :P jo, per si de cas, m'hi miro força, abans una de lladres i serenos. Al cap i a la fi per a experimentar això del silenci vols dir que et cal una guia?
ResponEliminaHo sé, per Sant Jordi al final no m'en vaig comprar cap atès la de na Júlia de la Panxa no la tenien, quan m'avisin per anar-la a buscar a lo millor (dic a lo millor) comprom el silenci, més que res per pura tafaneria després de llegir el comentari d'en Dedéu. Si em vaig mal comprar el Codi da Vinci, també puc malbaratar vint euros amb en Gaspar, a més a més encara em deuen a la Llibreria alguns diners dels drets de l'ùltima novel·la.
ResponEliminaÉs que per sant Jordi TOTHOM s'hauria d'haver comprat EL MEU, com has fet tu, HE, HE. Així no hi hauria discussió.
ResponEliminaSobre l'Hernández... m'estimo més no opinar, que no l'he llegida, però també m'estranya que se sorprenguin, els premis són un joc i tothom suca a la cassola mediàtica, és clar.
Jo, tots aquests, no me'ls compro, espero que els tinguin a la biblio, primer llegeixo i després compro, aquest sant Jordi vaig comprar llibres de coneguts no-mediàtics: Sílvia Romero, Montserrat Assens, Antoni Casals, Vicenç Ambròs...
Estic una mica tipa que presentadors, locutors i la resta vagin publicant i promocionant-se entre els amics, però, vaja, si els funciona.
Si el meu no el trobes el pots demanar a l'editorial o a mi directament, ja ho saps. De tota manera aquest darrer encara 'l'he vist' en algunes llibreries grans.
el teu ja el tenen localitzat, els hi vaig dur aquell tast que em vares donar a Vilafranca i la setmana vinent ja el tindré. El que no se és si hi haurà la faixa amb la recomnanació d'en Woody Allen que per cert, encara no he estat capaç d'aclarir a quina novel·la hi és.
ResponEliminaHola Francesc! El senyor Dedeu l'he vist algun cop a "El Club" de l'Albert Om, per cert, fent gala d'una actitud agre i "borde". De totes maneres, és bo que no tot siguin flors i violes, i que si almenys tens padrins perquè et facin guanyar un premi, també has de tenir pebrots per aguantar les critiques si has fet una merda de llibre. Com es diu en castellà: "Que cada palo aguante su vela". I trobo inclòs que la seva critica és prou suau. Ja sabem que aquesta mena de concursos tot està amanyat i encara ens volen fer creure que guanyar aquests premis ho fan les obres que s'ho mereixen. Només un apunt més. Que pensaria el senyor Pla si aixeques el cap i veies a qui li donen els premis amb el seu nom. Em penso que agafaria l'orella del guanyador i li diria amb la seva veu ronca de caliquenyo: Això és un munt de collonades!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaAl Jurat del Pla hi ha els de sempre, entre ells un Tal Baltasar Porcel, i atès aquest premi el publica Destino que si no vaig errat es de Planeta, ja tens la quadratura del cercle. L'any passat el va guanyar un jnove escriptor mallorquí Melcior Comes emsembla, no se n'ha parlar més. et i amanit cxom la majoria de premis literaris, però el que no s'enten és la reacció d'Alzamora.
ResponEliminaPer cert al comentari he deixat un link aun PDF amb els Poemes d'en Bernat Dedéu. Dona-hi una ullada si no ho has fet.
El senyor Pla tampoc era un sant, plagiava a cor què vols i no crec que se sorprengués de res, encara que n'amollés alguna de grossa. L'Alzamora s'empipa perquè és de la colla dels que surten als diaris (cada diari té la seva colla d'intel·lecutals) i també té premis, era del jurat, a més, la referència als molts lectors no vol dir res, també té molta tirada el Lecturas, ves.
ResponEliminaSi un dia em donen un premi estaré contenta pels calés i la promoció però la realitat és que no volen dir res, literàriament parlant, només cal mirar quins jurats hi ha pel món, a més dels molts interessos editorials que els envolten, als grossos. Quants Nobels recordem? I els petits, encara que es lliurin amb un bon toll de bona fe, també són subjectius, he estat en alguns de poesia i les puntuacions eren molt divergents, a un poema que jo puntuava amb un 1 un altre el puntuava amb un 10.
D'acord amb en Pla, i prou fosc tambè en altres aspectes. Quan a la reacció d'en Sebastià Alzamora, sincerament la trobo fora de lloc, tot i que sigui per corporativisme.
ResponEliminaSaps perfectament que les principals condiciós per guanyar el Nobel són que aquell any li toqui al teu país, que el que escriguis sia molt espès i que com a escriptor no et coneguin ni a casa teva.
Francesc, he llegit els poemes i crec que el cognom d'aquest senyor sembla planar sobre els seus poemes encara que ho disfressi d'una 4ª persona. A opinió meva, no aporta massa de l'altre dijous, té un toc verborreic que apart d'omplir una plana, no va més enllà. Almenys el que aporta és que no sembla fals, sinó tot el contrari, que reflexa totalment a l'autor, o sigui, mala llet, supèrbia intel·lectual (tinc un doctorat en filosofia, amb una aclucada d’ulls puc fer aquesta merda escrita que anomenen poesia), metàfores forçadismes i una mica superades, i jo diria, més d’una coincidència amb els seus criticats imparables.
ResponEliminamés o menys aquesta va ser la meva deducció, encara l'acabaràn fitxant pels imparables...
ResponEliminaVaja.... doncs jo l'acabo de comprar, veurem què em sembla.
ResponEliminano facis cas dels savis, Gaspar Hernandez te molta sensibilitat i no crec sigui tan dolenta. Ni molt menys...i, si no t'agrada, doncs la tornes que te la canviin per una altra.
ResponEliminaPetons
Amb tot, si entreu al QUÈ LLEGEIXES, on qui participa és la gent del carrer, veureu que en els comentaris d'aq novel.la tothom hi coincideix: és molt dolenta.
ResponEliminaNo coneixia al sr.Dedéu però m'agrada que ho preguntis perquè vaig llegir un article seu a l'avui on es referia a les professionals del sexe de les rambles com a "putes infectades". Això va provocar una carta de queixa per part meva, que no va ser publicada. Vaig insistir forces dies fins que, un dia, la van publicar. Al cercador de l'avui he trobat un altre articlet seu on compara les prostitutes i els porcs ( així mateix) i les acusa d'escampar la sida. Mai la ultradreta del barri ha anat tan lluny en prepotència com aquest filòsosf. Una amiga que treballa de prostituta va comentar-me, entre rabiosa i resignada, que ella també ho havia llegit i altres companyes seves ho van acabar llegint. Hem fet pressió al diari perquè algú s'excusi però res. He llegit al teu blog que el senyor Dedéu va anar a la uni i és un intel.lectual de casa bona. Jo sóc de barri i filla de treballadors, treballo des dels setze anys i no vaig estudiar perquè a casa calien diners però em sento molt millor educada que aquest covard. He dit covard perquè ser fort amb els febles implica ser feble amb els forts i no li he llegit mai un sol insult cap a poderosos corruptes o cap a ningú més que col.lectius linxats mediàticament per qui no te idees millors sobre les que escriure. La vida és un bell misteri i,potser,el senyor Dedéu i jo acabarem coincidint en algún racó de món. Que Dedéu l'agafi confessat.
ResponEliminaSenyors i Senyores,
ResponEliminaNo permeteu que el senyor Dedeu entri a les vostres llars. En Bernat es com una pesta: no te coneixement de res, pero ho critica tot i es cola a tot arreu. Mai ha acabat cap estudis, ha dit mentides de qui es i els seus papas i familia li cobreixen les faltes amb diners i com a un nen mimat. Te opinions exagerades de tot perque no te ni humilitat ni elegancia. I es creu inmortal. No es va graduar com va dir per la radio, i moltes de les coses que comenta per intuicio com si les hagues viscut, no les ha viscudes. Es com el ministre Moran o molts altres.. millor dit com un gran senyor Millet. En Bernat, te orxata a les venes i no es mereix cap segona oportunitat. Fa 4 anys en va tenir una, i enlloc d'aprendre, ha continuat a tort i a dret com un nen mimat criticant sense crear, perque no sap crear. Es un destructor.
AH! I sobre el tema de le smeuques, jo que el conec, us puc dir que en Bernat na magrejat moltes i de varies alcurnies, pero de les normals del carrer tambe. I aixo ho dic perque si precisament les critica es perque en la seva intimitat s'adona que fins i tot elles son millor que ell, i per aixo ha de criticar-les en public. Es un pervertit en molts nivells.
Flor
Com a poeta no passarà a la història.És la pitjor poesia que he llegit en molt temps, de fet aquest és el seu mèrit, que no és poc.Certament, mirat d'aquesta manera ha aconsegui destacar assolint les més altes cimeres de la misèria pètica ,segons paràmetres Grouchomarxians..O no acaba de tenir consciècia de les coses o té molt morro.
ResponEliminaHe conegut en Bernat de Déu gràcies a un amic que m'ha enviat l'enllaç a un article seu a "El Nacional": els feicistes sempre són desvergonyits, com la Clidice.
ResponEliminaClídice no es feixista, si de cas oportunista, no ens passem.
Elimina