Altres Barcelones

AltresBarcelones.com / Història de Barcelona, anècdotes i curiositats des del 2007

9 de febr. 2009

El Carrer Tallers


L’altre dia em va trucar la Maria Font del Diari de Barcelona demanant-me una col•laboració per introduir breument la història del Carrer Tallers de Barcelona.

Ahir varem quedar a primera hora del matí i aquest que teniu aquí n’és el resultat.

Potser ja us hi haureu fixat alguns, però últimament, aquí al blog, cada cop recordo menys què vol dir l’adverbi “breument”, així que us acabaré d’explicar la història ara:

El traçat d’aquest carrer era ja des d’abans del segle XI, la via de comunicació entre Barcelona i els actuals barris de Les Corts i Sarrià coneguda amb el nom de Via de Valldonzella.
A partir del segle XII, en temps de Jaume I, aquesta àrea quedà fora de les noves muralles de la Rambla, i va establir-se com una de les vies principals de sortida de la ciutat, que comunicava els terrenys de la Col•legiata de Santa Anna amb els barris anteriorment esmentats.
Durant els primers temps fou doncs terra de pagesos i hortolans, que hi establiren les seves llars o magatzems a l’entorn. L’antiga casa que ara ocupa el conegut local l’Ovella Negra al Carrer de les Sitges, datada del segle XIV, n’és un clar exemple.
Segons la cartografia urbana, aquest carrer tingué diversos noms al llarg de la història, entre ells Ostallers, Teyers, Tellers, i Tallers.

El primer cop que s’anomena aquesta via pel nom de Tallers és el 1320. Pocs anys més tard, el 1326 es té constància d’una sentència dictada pel rei Pere el Cerimoniós a Pere Bosset, representant dels veïns del carrer, que ordenava que fossin expulsades les “dones públiques” de l’àrea.
I és que un dels fets curiosos d’aquest carrer, pioner en moltes altres coses com veurem, és el d’inaugurar els primers bordells del Raval segurament a causa de la sentència de Joan I, que limitava la construcció d’establiments d’aquest tipus a més d’un radi de 15 canes dels terrenys de Santa Anna.

En quan a l’origen del nom del carrer hi ha múltiples versions, però cap d’elles apunta a l’existència de tallers entesos com a locals de treball. Les dues versions més fiables a hores d’ara són la que defensa el protagonisme de la fabricació de teules i la que parla de l’establiment de carnisseries, ja que ambdues pràctiques estan documentades, i eren oficis que per força havien d’estar aïllats de les grans concentracions de població de l’altra banda de la Rambla.
Sigui quina sigui d’aquestes dues pràctiques la que va donar el nom a l’indret, el carrer dels Tallers fou l’únic carrer que tingué un nom d’ofici gremial de tot el raval, ja que la gran majoria dels mestres s’establien a la part nord de la ciutat.

Pel que fa els terrissers, ollers i fabricants de teies o teules, no podien per raons de seguretat instal•lar els seus fons en terrenys amb alta densitat urbana. Per altra banda, el Raval d’aleshores, estava poblat d’aiguamolls i fanguissars que podien dotar-los de matèria prima per al seu ofici. Al segle XIV hi ha notícies d’un “forn dels Ollers”, mentre que un segle més tard s’hi documenten rajoleries i calcineries. La seu gremial dels Escudellers i Terrisers estigué també durant un temps a Cal Tarrés, on actualment es creuen el carrer Tallers i de les Ramelleres.


L’altra versió és la que fa referència als carnissers que també s’hi establiren durant un temps, ja que el mot “tallers” fa referència a aquells que es dediquen a tallar.
Aquests no només s’establiren fora muralles per motius higiènics aprofitant l’aigua corrent que aleshores baixava per la Rambla, quan encara exercia com a rambla o torrent, si no que a més, de la mateixa manera que els corders, eren estigmatitzats com un col•lectiu proscrit. Hem de pensar la importància que tenia aleshores el simbolisme dels oficis, i els carnissers de fet, eren persones que es guanyaven la vida llevant vides diàriament.
Per altra banda, el carnisser reial, l’escollit per servir el Rei quan aquest era present a la ciutat, carregava també amb responsabilitat d’encarregar-se de les sentències capitals en cas d’absència del botxí, duent a terme aquesta tasca amb una destral especial que el gremi posseïa.

Un cop construït el tercer cercle de muralles al s. XIV, aquest carrer va passar a ocupar el pany de muralla entre la Torre de Sant Joan i la Torre de Sant Sever, precisament el primer tram en començar a ser enderrocat durant la demolició definitiva de les fortificacions de la ciutat que es van realitzar davant la pressió popular l’any 1854. Aquest esdeveniment històric serà el precursor de l’extensió de Barcelona fins les antigues viles del pla com Gràcia, Sants i Sant Andreu entre d’altres.

Però el carrer tallers no fou només pioner en bordells i enderrocs, si no que alhora és el principal escenari dels inicis de la industrialització i el moviment obrer de tot l’Estat, amb especial protagonisme de la fàbrica Bonaplata.
El 24 de Juliol de 1833, el senyor Bonaplata fundà en aquest carrer la primera fàbrica de l’Estat amb funcionament basat en l’energia generada per vapor.

Dos anys més tard però, durant el transcurs de la bullanga del 5 d’agost de 1835, un grup de persones sortiren del barri de la Barceloneta, alçant una bandera negra (símbol de la lluita fins la mort) i es dirigiren cap a la fàbrica, que fou cremada després d’un intercanvi de trets entre atacants i defensors de l’edifici.
Alguns treballadors acusaven la nova maquinària de treure’ls la feina. Aquesta fou doncs també la primera manifestació antimaquinista o luddita de l’Estat, exceptuant el cas aïllat de l’incendi de la fusteria d’un home que construïa telers a Manresa.
Alguns autors interpreten aquest fet com la primera manifestació de reivindicacions pròpiament obreres, un punt d’inflexió dins un context revolucionari interclassista de caire liberal-radical durant les primeres bullangues del 1835.


Ara però, ja ha passat molt de temps de tot això, i el carrer tallers és de ja fa uns anys un dels referents principals de la joventut al centre històric de la ciutat. Botigues de música, instruments i roba són ara per ara el nostre modest equivalent al barri de Candem londinenc.

18 comentaris:

Dani ha dit...

PD: Quina mala cara al matí...

Per cert, algú sap quin codi s'ha d'insertar i ón per tal de centrar els vídeos?

Júlia ha dit...

Afegeixo el fet que a l'actual Plaça Castella hi va haver durant anys l'Hospital Militar, encara parents meus havien anat allà a visitar malalts, l'església, segons tinc entès, dels Mercedaris, era la de l'Hospital. Per cert es una església que sembla treta d'una pel·lícula amb ambient colonial, els frares que queden també semblen trets de pelis espanyoles de quan jo era petita.

Júlia ha dit...

El vídeo, molt bé i tu també, no et queixis, ep. A mi és que aquest carrer sempre m'ha encantat, tot i els canvis.

Dani ha dit...

És veritat Júlia, m'ho he deixat. Es veu que aquell edifici el van ocupar els francesos durant la invasió Napoleònica i des d'aleshores va anar tornant intermitentment a mans dels religiosos fins quedar-se com a hospital militar fins fa quatre dies.

Júlia ha dit...

Per cert, a més de les moltes llibreries de vell, suposo que a causa de la proximitat de la Universitat en un temps en què la segona mà era molt important, hi va haver, a la zona propera a la Rambla, molts establiments d'estris i complements per a modistes, jo hi havia anat a comprar: 'entreteles', botons, cinturilles, espatlleres... No sé si en queda alguna, de botiga d'aquesta mena, em temo que no. Ho dic per això del 'tallar' que menciones.

Víctor Rovira ha dit...

sí que queda un clàssic de vetes i fils, però ara no sé si ubicar-lo a tallers o a Elisabets...la porten dos senyors ben simpàtics, que fa vora 30 anys havien servit algunes comandes a la Xocolata Ollé de Vallirana!

Deu ni do com poden canviar les ciutats, a nivell visual però sobretot en utilització de l'espai comunitari

Anònim ha dit...

Durant molts anys al carrer Tallers hi va haver la porta dels tallers de la Vanguardia. L'entrada principal era a Pelai 28, però pel carrer Tallers entraven tots els treballadors que feien anar les linotipies (el meu pare hi va treballar-hi vora 40 anys). Unes portes més avall hi havia el metge del diari. L'empresa es deia La Vanguardia TISA (Talleres e Imprenta Sociedad Anónima) Això fins i tot portava a la confusió perquè hi havia gent que creia que el carrer es deia Tallers justament per La Vanguardia

Jordi Bonvehí i Castanyer ha dit...

Genial el document Dani, es com un resum dels posts anteriors que havies publicat!

Dani ha dit...

Molt interessants els vostres comentaris! Últimament és més interessant la part de comentaris que no past el propi post. Moltes gràcies a tots!

Per cert, una altra cosa que no he comentat és que aquí hi va haver una ermita que va quedar destruïda per una bomba durant la guerra de successió de 1714 i també que el portal de tallers va restar tapat durant un temps fent atzucac.

Per cert Rafel, me n'alegro de veure't per aqui!

El veí de dalt ha dit...

Bon post. Una curiositat: la fàbrica Bonaplata, a quina alçada exacta de Tallers estava? Sempre m'ho he preguntat i no he sabut trobar enlloc.

Anònim ha dit...

Ei Dani, com va?

Com et vaig dir l'altre dia, aquí et passo l'adreça del bloc sobre història de Vicálvaro, com pots veure bastant humil per la poca informació que puc trobar.

http://vicalvaroencastilla.blogspot.com/

Dani ha dit...

Veí: Aprofitant que en aquest post puc posar l'indicador a qualsevol lloc del carrer perquè no parlo només d'un lloc concret si no de tota la via l'he posat a l'alçada on es trobava la fàbrica Bonaplata segons Ròmul Brotons.
Si vas allà on posa "Navega per les altres barcelones" ho allà ho he posat.

Anònim que ja sé qui ets: Moltes gràcies! ja m'hi aniré passant.

Unknown ha dit...

Eis! Fa messos que vaig xafardejant el teu blog. És realment interessant... Durant molt de temps anava per botigues buscant algun llibre que m'expliqués coses del barri on visc, d'una manera entenedora, i sense necessitat d'arribar molts i molts anys enrera. El llibre no l'he trobat encara. Però aquest bloc fa com si fos un llibre! Quan fas un post, mel llegeixo dos o tres cops, i després baixo al carrer per ubicar-ho tot.
Gràcies i endavant!

Anònim ha dit...

Ei Dani molt bon post, respecte a l'incendi de la Bonaplata, el Josep Termes en aquell llibre que té "Anarquismo y sindicalismo en España, 1864-1881" comenta que sembla ser que va ser instigat per altres fabricants per la competència que representava una fàbrica moderna. Però clar, com sempre queden com a culpables els obrers i obreres.

Dani ha dit...

Ferran: si t'agrada ja saps que pots passar-t'hi sempre que vulguis.

Gregor: Sí, de fet alguns dels principals instigadors eren mestres amb petits tallers que veien com la fàbrica els feia una competència brutal.

JRoca_Font ha dit...

Enhorabona pel gran post i per la contribució al vídeo, se m'ha fet molt curt.
Continua així.
Salut

Anònim ha dit...

Interessantíssim post! M'encanta el teu blog.

Genial ;-)

Anna ha dit...

A mig carrer hi havia uns magatzems de paper que venia el material per a La Vanguardia (segons m'havien explicat). Va tancar cap al 2010-2013 aprox però encara es pot veure el retol al gran portal de fusta. En els últims anys es podia comprar paper de tot tipus, tenien una preciosa caixa registradora antiga en funcionament i un gat que es passejava pel mostrador quan anaves a pagar.